Resenya Històrica

La legislació espanyola de societats cooperatives establix, per a cada entitat, l’obligatorietat de destinar un percentatge dels seus beneficis anuals a l’anomenat Fons d’Educació i Promoció (FEP) , fons la finalitat bàsica del qual és la formació dels treballadors i la promoció cooperativa i social de l’entorn.

Caixa Rural Provincial de Castelló, cooperativa de crèdit la xarxa d’oficines de la qual estava constreta als límits provincials, era una entitat on el capital social pertanyia majoritàriament a Caixes Rurals independents i d’àmbit local i a Cooperatives Agràries, totes elles de la província de Castelló. El seu Consell Rector estava format per presidents de dites entitats, els quals, al seu sí, triaven un President del Consell. Existia, a més, un pacte no escrit pel que l’entitat provincial no exercia cap activitat a les localitats amb Caixa pròpia.

En este marc de cooperació, la caixa provincial va iniciar al començament dels 90 del segle passat una política d’expansió a la província de Tarragona, zona on no tenia implantació cap caixa rural. Per a això va haver d’eliminar de la seua denominació el terme “provincial”, passant a anomenar-se Caixa Rural Credicoop.

Caixa Rural Provincial de Castelló, igual que faria després Credicoop, va nodrir durant dècades el seu FEP dels recursos legalment obligatoris. No obstant això, seguint una política conservadora va reservar part d’ells reunint gradualment un patrimoni singular compost tant de béns dineraris com immobiliaris.

El final del segle passat i els començaments de l’actual vénen marcats per la pressió exercida pel Banc d’Espanya, òrgan regulador estatal, per a racionalitzar un sector molt atomitzat seguint una política d’agrupament d’entitats per mitjà de fusions o absorcions. És en este marc on es forja la fusió entre Credicoop i les Caixes Rurals Provincials de València i Alacant per a donar lloc a la què posteriorment s’anomenaria Caixa Rural del Mediterrani, Ruralcaixa. Com a pas previ i per a salvaguardar en la mesura que es pogues el seu FEP, el 27 de desembre de 2001 Credicoop va constituir la denominada FUNDACIÓN CREDICOOP DE LA COMUNIDAD VALENCIANA, igual que van fer les altres dues caixes alacantina i valenciana constituint la seua pròpia Fundació.

Definida com una fundació de naturalesa cultural privada i de caràcter assistencial, constituïen el Patronat de la Fundació Credicoop els Presidents d’onze caixes rurals i quatre cooperatives agràries castellonenques, més altres tres directius de la caixa provincial. La dotació econòmica inicial, aportada íntegrament des del FEP de Credicoop, va ser de 432.068.700 pessetes (2.596.785’19 €) , quasi en la seua totalitat conformada per béns immobles ubicats en distints punts de la província, encara que deixant de costat, desafortunadament des de l’òptica actual, la col·lecció d’obres d’artistes castellonencs que durant dècades havia anat acumulant en els ‘edificis contigus de la Porta del Sol i el carrer d’Enmig. D’entre allò que s’aportà destacaven l’Hotel El Prat de Llucena i un solar ubicat en la parcel·la d’Usos i Serveis de la Ciutat del Transport de Castelló que constituïen pràcticament el 90 % del capital. Per al seu funcionament diari, és a ir, per a exercir la seua funció social, la fundadora, Credicoop, a més deuria d’aportar, totalment o parcial, els beneficis anuals destinats al FEP.

Una vegada consumada en 2002 la creació de Ruralcaixa, esta entitat de crèdit cooperatiu va assumir el paper de fundadora, igual que va fer amb les fundacions homònimes creades a València i Alacant abans de la fusió. A primers de desembre de 2003 es va produir el canvi de denominació a FUNDACIÓN RURALCAJA CASTELLÓN DE LA COMUNIDAD VALENCIANA, nom que perduraria fins a 2013 al ser Ruralcaixa absorbida per Cajas Rurales Unidas, Cajamar. La Fundació mantindria els seus estatuts, la configuració del seu Patronat i una política social pròpia, iniciant, això sí, una etapa de col·laboració amb les altres fundacions Ruralcaixa per mitjà de la participació en projectes comuns.

Va ser esta una etapa de gran activitat fundacional -consultar la pestanya següent- bàsicament en l’interior de la província de Castelló i en la capital , és a dir, allí on no existira una Caixa Rural d’àmbit local que formara part del seu Patronat. Per al seu funcionament, lògicament, d’una part va comptar amb els recursos aportats anualment pel FEP de la nova entitat fundadora, fins que l’arribada de la crisi econòmica ho va canviar tot. D’una altra, la Fundació va ser capaç de generar altres ingressos per mitjà de la rendibilitat dels seus propis recursos, bàsicament els immobiliaris i en especial per mitjà del lloguer de la nau comercial que va construir en el solar de la Ciutat del Transport de Castelló per a llogar-la posteriorment a diverses societats (Pc City va ser la primera; ara Kiwoko i Divatto) .

Pel que fa al caràcter de l’activitat fundacional, el Patronat va determinar, com a línies d’actuació preferent per a aconseguir els fins estatutaris en el seu àmbit d’actuació, la promoció sociocultural de les zones geogràfiques menys desenvolupades de la província de Castelló, la promoció de l’esport base com a mitjà d’educar a les noves generacions, la col·laboració amb la Universitat Jaume I a fi de millorar la formació dels nostres jóvens i la participació activa en el si d’altres Fundacions i Associacions que compartiren els seus objectius.

En la pràctica l’activitat fundacional es va sustentar en tres tipus d’actuacions:

1. D’una part a través d’esdeveniments organitzats des de la pròpia Fundació, com poden ser Culturocio, programa cultural i de diversió que es va desenrotllar anualment en una zona geogràfica generalment de l’interior, o l’Oferta Social, que incloïa estades en colònies d’estiu o en l’Hotel El Prat de Llucena, propietat de la Fundació.

2. D’una altra, seleccionant i patrocinant activitats exercides per tercers, la qual cosa va constituir el gros de l’activitat fundacional: Cursos, jornades, etc. organitzats per la Universitat, col·laboracions amb Cooperatives, amb Ajuntaments, amb Centres Educatius, amb ONGs, amb Clubs Esportius, amb Institucions Religioses, amb multitud d’Associacions Culturals, amb aquelles fires agrícoles que ho sol·licitaren, etc.

3. Finalment a través de la seua participació com a Patró en altres Fundacions (Hospital Provincial de Castelló, Penyagolosa, Intercoop) i col·laborant amb la Universitat-Empresa.

Dos mil dotze va ser un any clau en l’esdevindre de la Fundació. D’una part per l’enorme descens dels ingressos, quelcom que es venia produint progressivament des de 2009 pel que es referix als provinents del FEP de la fundadora Ruralcaixa per efecte de la crisi econòmica generalitzada i també perquè PC City, arrendatària de la nau comercial de la Ciutat del Transport, va tancar eixe any les seues botigues a Espanya. D’una altra es va produir un fet d’enorme transcendència institucional: L’absorció de Ruralcaixa per Cajamar, amb la desaparició de representants de la caixa valenciana en el si del nou Consell Rector de l’entitat almeriense.

Les conseqüències sobre les fundacions Ruralcaixa no es van fer esperar i, de mutu acord, la nostra Fundació i Cajamar van decidir en 2013 desvincular-se l’una de l’altra a tots els efectes. Esta decisió va obligar a una reforma estatutària que incloïa el canvi de denominació a l’actual, FUNDACION COOPERATIVAS DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN DE LA COMUNITAT VALENCIANA, així com a una modificació en la composició del Patronat en el que Cajamar no compta ja amb cap rerpesentant.

S’obri en 2013, doncs, una nova singladura en què la Fundació no sols és una entitat jurídicament independent, com ho ha sigut des del principi, sinó que ho és també als restants efectes, especialment en l’econòmic, amb el que això implica quant al seu finançament, que passa a dependre des d’eixe moment exclusivament de la rendibilitat dels seus recursos propis i de les aportacions que puguen efectuar tercers de forma absolutament voluntària.

Som, així, davant d’una nova etapa. Es tracta d’un canvi substancial, tot un repte, encara que els fins continuen sent semblants als que es van marcar en el moment de la seua constitució en 2001. En això estem.

Powered by WordPress. Designed by Woo Themes